Lourdes

Eren els primers anys d'universitat. Jo ja havia començat a despertar i a casa estavem passant uns anys difícils, tot i que creiem que ja havia passat tot.
Dos morts i problemes amb els papers de l'herència tot i que la meva mare era filla única, i una situació econòmica delicada. Encara moriria al poc temps el meu pare i les coses es complicarien una mica més encara. Afortunadament tot es supera.
Davant aquesta situació i després  de 8 anys sense poder sortir de casa, la meua mare va tindre el pensament d'anar a visitar la Mare de Déu de Lourdes el dia de la verge i ens va dur a tota la família. Jo feia anys que havia perdut la fe en l'Esglèsia, però vaig acabar cedint ja que era l'únic que parla francès i em va saber greu.
Vam anar en el nostre cotxe particular, creuant ports de muntanya nevats i carreteres per on passava poca gent. De Tarragona vam anar a Lleida via Montblanch, i d'ahí al nord fins a Vielha. Entrant a França seguint la Garona.
Quan a la unaels vaig dir de parar a dinar els va semblar massa prompte i a les dues van fer-nos el favor ja a Bagneres de Bigorre de servir-nos el dinar a hora ja de tancar. El dinar va ser senzill i el que quedava, però vam ser servits amb amabilitat abans d'acabar el viatge.
Arribats a Lourdes va ser hora de trobar hotel, doncs haviem anat a l'aventura i ningú n'havia reservat. De fet l'únic que disposava de tarja de crèdit era jo i no sabia que havia d'anar de viatge fins dies abans. Cal tenir en compte a més que ni els meus pares ni la meva germana havien sortit mai d'Espanya i dubto que hagueren anat d'hotel més enllà del viatge de noces.

Ens vam allotjar a una pensió familiar molt acollidora al poble d'Ade on hi havia un mercat de segona mà molt interessant que ocupava bona part del petit poble. Estavem doncs a 5km de Lourdes, que estava bollint de creients catòlics i mercaders que venien ciris, rosaris, bidons per posar l'aigua beneïda i tota mena de merchandatge.
Em va semblar un paisatge molt artificial i vaig guipar que els qui treballaven allí no eren els residents habituals dels pobles de muntanya. Pizzeries, bons restaurants i botigues de souvenirs envoltaven un complex religiós en estil neogòtic i que, al meu entendre tenia poc valor artístic.
Processó nocturna amb ciris en un espai en que a dures penes es podia un moure i en una retahila d'idiomes que en un moment determinat no es sabia qué es resava.
Després de l'esmorzar del segon dia amb les típiques pastes , melmelada i mantega; vam tornar a Lourdes a oir missa. No vam poder arribar a la zona on era en català ni en castellà de tanta gent com hi havia apilotonada i ens vam quedar a l'àrea italiana envoltats de napolitans.
El dinar va ser de pizza i entrepans i la compra de souvenirs mínima i escasa. El passeig per l'aldea on hi havia la casa de la nena a la qui es va aparèixer la verge,el castell, i els hotels va acabar a un forn de pa artesanal, que valia la pena visitar.
La meua tercera visita als Pirineus, amb missió religiosa, em va semblar un dels viatges menys interessants que he fet, però em va confirmar en alguns pensaments sobre Esglèsia i religió.
Pel poc que vaig parlar amb gent dels pobles propers com Bagneres de Bigorre, Luchon i Tarbes em va semblar que tot i els diners i la riquesa que aporten els catòlics europeus amb les seues visites; els molesta en certa manera la pèrdua d'identitat i de llibertat que això en certa manera suposa.
La tornada,  va ser dura ja que la caiguda de part del túnel de Vielha ens va obligar a circular de nit, amb neu i boira pel Port de la Bonaigua i ens va allargar el viatge fins a Tarragona on jo em vaig quedar ie ells es van permetre descansar unes hores.