Futbol a Brusel·les

He perdut ja el compte de les vegades que he estat a Brusel·les, una de les ciutats a les que més carinyo tinc a pesar de la CEE.
En una d'aquestes vaig ser convidat per uns bons amics del luxemburg belga a un partit de futbol entre les seleccions de Bélgica i d'Espanya.
Cert és que ami el partit m'importava més be poc, però allà que hi vaig anar. Era un partit classificatori per un mundial o un europeu-perdoneu la meua mala memoria-jugat en un dia de pluja intensa a l'estadi Roi Baudouin que Espanya va començar perdent i que va remontar Villa a l'últim miut amb un 1-2.
Aquella vegada em vaig quedar a un hotel de l'avinguda de Stalingrad, prop de la Grande Place i del Palau de Justicia en lloc de quedar-me a Schaerbeek o al habitual hotel del barri d'Anderlecht; cal recordar que el meu amic viu a més de 200 km de la capital.
Passejar per les Galeries comercials més antigues d'Europa- les de Saint Hubert-,menjar gofres amb xocolata o frikandellen amb salsa andalusa a la vora de la Grande Place, caminar per la rue du Beurre dirignt-se a veure una Font amb el Manekken Pis de 30 cm, visitar la Maison du Roi i els reials museus de Belles Arts -just al front del Palau Reial- és cosa obligada si es va a Brusel·les.
Aquell cop però el temps no va donar treva i jo creía que el partit acabaría aplaçant-se. No va ser així i vaig ser testimoni del caos que pot causar a una ciutat centreeuropea el mal temps i un partit de futbol en hora punta.
L'estadi Roi Baudouin -rei Balduí- és situat a escasos metres de la parada de metro Heysel, nom que rebia l'estadi fins la tragedia de 1985 on van morir diversos aficionats, la major part d'ells italians; i en el entorn del pabelló de l'Expo i de l'Atomium, un dels símbols de la ciutat.
La ciutat , ja he dit que té un significat especial per a mí, no té conjunts patrimonials espectaculars tot i que hi ha edificis relevants com els ja anomenats abans i l'ajuntament o la catedral. Tots en gótic.
Els museus tot i ser interessants i mostrar obres de Brueghel, Peter Cranach el Vell i Hyeronimus Bosch per una banda i tota l'obra de René Magritte, no són el Louvre, el Brittish ni l'Ermitage.
Potser el més atractiu des del meu punt de vista de la ciutat de Brusel·les és el factor humà sumat a aquest entorn: taxistes congolenys, restauradors vietnamites, botiguers tunesins i espanyols, cambrers flamencs i valons...es barrejen pels carrers de la ciutat. Aquells dies calia sumar els milers d'espanyols que havien anat al futbol i parlamentaris europeus- crec que va ser aquella vegada que vaig coincidir amb Javier Solana al transport públic (quien te ha visto y quien te ve).
Sí, també es òbviament necessari degustar la millor xocolata i cerveza belga, i si us agrada els musclos que allí elaboren de mil i una maneres. I òbviament no deixeu de mirars als murs: Tintin, Lucky Luke, Marsupilami , els Barrufets i tot de personatges del còmic belga us observen des dels grafittis de la ciutat.