En una de les sortides extaordinàries de la Colla de Gegants i Cabuts vam fletar un autobus junt amb gent d'Amposta per anar a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.
Per arribar vam creuar com és natural i lògic tot Catalunya des dels camps d'arròs del Delta fins a les primeres valls pirinenques, fent parada a la localitat de Ponts on per primer cop em vaig assombrar per l'arquitectura medieval catalana.
Les bromes es succedien a l'autobus en un viatge que se'ns va fer curt.
Un cop arribats ens vam instal·lar a l'hotel Coprinceps. Era el primer cop que dormia a un hotel com a tal, la qual cosa no va suposar cap novetat important. Cal recordar que anavem en grup, un grup que es coneixia d'anys. Les bromes amb el telefonet entre habitacions van ser tónica habitual aquells dies.
Vam fer cercavila nocturna per uns carrers que ens semblaven molt empinats i que no acabaven mai. Eren carrers estrets i molts d'ells empedrats, fins que vam arribar a una placeta on es van reunir totes les colles geganteres.
Vam sopar a un edifici que pertanyia al govern d'Andorra i vam acabar la nit fent un tomb i sortint una mica. No massa perquè molts érem menors d'edat, encara que ja adolescents.
Al matí següent els que ens vam trobar amb forces vam anar a les termes de Caldea i vam gaudir debanys relaxants i de estones de sauna abans de passar pel carrer François Mitterand i anar a fer unes compres.Vam seure a una terrassa i prendre algun refresc abans de tornar a l'hotel.
Per allà ens manejavem certament amb el català i el castellà, així que no vaig tindre la sensació d'estar fora de casa. Potser per això i la meua curta edat no vaig estar massa pendent de l'entorn aquell cop. Sí que recordo que vam veure un riu que suposo seria la Valira i que el paisatge era més verd que a Castelló, però tampoc és cap novetat.
Vam parar al centre comercial Punt de Trobada per fer les darreres compres abans de creuar la duana. Ens van obrir el maleter de l'autobus per mirar el que duiem davant la por d'algun xaval que duia una pistola de perdigons que no van veure o no van voler veure.
El viatge de tornada va acabar amb una parada a Guissona on vam dinar abans de reprendre el camí a casa. L'aventura acabava així i l'única novetat era doncs que ja havia pernoctat a un hotel- abans només ho havia fet a un B&B. Voldria creure que a partir d'aquell moment vaig começar a veure separada política i cultura (país i llengua), però vertaderament, ho dubto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada