Quan tenia deu anys aproximadament un amic va marxar a estudiar a Montcada, provincia de València. Al poc temps em van convidar a anar uns dies de colònies.
Va vindre un capellà molt amable a casa i després de xarrar amb els meus pares i amb mi ens va convencer perque passés uns dies allà.
No vaig viure cap d'aquells episodis d'abusos ni res de tot això, però aquell ambient no em va agradar gens.
Recordo que en arribar vaig deixar les meues coses a una sala plena de lliteres que es on dormiem els xavals. Era una sala que em va semblar enorme i que per la nit era vigilada per els propis capellans.
Eren dies de resar a tota hora amb diverses misses diàries, bendicions de taula al esmorzar, dinar i sopar i xerrades sobre religió católica, sants i tot això.
La resta del dia feiem activitats esportives mentre que els que estaven allí de continuu també tenien un horari fixe -fins i tot en diumenge- d'estudi.
Possiblement en el meu interior jo ja no creía amb tot allò i alguna cosa em feia sentir incòmode. Passats aquells dies de bàsket i missa, bici i missa, benediccions abans de cada àpat, habitacions compartides amb ves a saber quanta gent i missa no vaig voler saber res de tot allò.
El que si recordo és que per entrar al centre s'havia d'anar tres vegades en "convivències" i després recomenar a algún amic que fes el mateix. Amb una en vaig tenir prou.
No tinc aquella mala imatge tan exacerbada, però aquell no era ja el meu món i tot el que la vida dins el seminari no tenia res que aportar-me.
Aquells dies potser van influir en la desidia que des de ben jove m'ha provocat la missa i, segurament va ser el pas que em va decidir a separar-me de l'Esglèsia.
Repeteixo que jo no hi vaig veure cap cosa estranya -només vaig estar uns dies, també cal apuntar-ho- però tot aquell ambient em semblava estrany, artificial i incòmode i no hi vaig tornar.
De Montcada no vaig veure absolutament res i, per tant en aquells tres o quatre dies tampoc vaig entrar en contacte amb gent de la zona, només amb capellans, nens repelents i altres víctimes com jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada