La ciutat de Turin, Torino o Torí (depén si l'anomeneu en Piemontès, Italià o en la nostra llengua), està situada al nord-oest de Itàlia, al sud dels Alps i a escasos quilòmetres de la frontera amb França.
És una ciutat preciosa i màgica que ha tingut la fortuna i desgràcia al mateix temps de compartir nacionalitat amb ciutats que han aprofitat més el turisme com ara be Roma, Florència o Nàpols.
Famosa per la Santa Síndone en la qual alguns creuen que va estar embolicat el cos de Jesucrist entre la seua mort i la seua resurrecció -sembla ser que el llenç és del segle XI però la fè és la fè- i per la Juve, Torino és molt més que tot això.
La ciutat gaudeix del més important Museu Egipci del món fora del país africà, on podem veure papirs, esculptures, objectes d'ús quotidià i, òbviament sarcòfags i mòmies. Això sí , l'informació està només en italià i anglès.
A més a la Mole Antonelliana- a la imatge-, figura que per cert surt a les monedes de 1 i 2 cèntims d'euro italianes, hi trobem un interessant museu del cinema on s'expliquen alguns efectes especials i es pot veure l'evolució del seté art a més de cartelleria i alguns efectes com guions originals, màscares de pel·lícules de ciència ficció,etc..
Pel que fa la gastronomia, la cuina del nord és més variada que al sud i centre del país. La pizza és originària del sud i la pasta és aquí un element no tan bàsic de la cuina com a la resta d'Itàlia. Gnocchis, tallarins al pesto -encara que sigui ligur Gènova queda a poca distància-, Biccerin, Gianduiotti, Bonet, especialitats de carn crua, formatges, carn guisada, grissini -semblants a les nostres rosquilletes- i el vitello tonnato són algunes de les especialitats piamonteses que no podeu deixar escapar.
El centre neuràlgic de la ciutat és la piazza Castello, amb les restes d'un castell medieval impresionant que li dona nom a la plaça, una gran font, kioscos i que limita amb les grans avingudes de Via Po i Via Garibaldi.
No lluny d'aquí queda el parlament regional -el Palazzo Lascaris-, grandiós palau barroc tancat al públic a no ser que vagis amb un treballador del Parlament com va ser el meu cas. Una mica més enllà queden carrers i places plenes d'edificis d'alt interès artístic i històric. En algun d'ells Musolini es va refugiar després de l'entrada dels aliats i va ser a Torí on va acabar la seua vida.
A diferència de Milà on la gent viu amb una major capacitat financera, la gent de Torino viu millor que la del sud però els preus i tren de vida són més asequibles per al comú dels mortals que a la Lombardia.
Grappa, Biccerin i els bombons Gianduiotti són els principals records que podeu comprar a la ciutat. Una ciutat gran per la qual es pot anar a peu -és una ciutat plana i fàcil de recòrrer- cosa que és recomanable a tot el país.
És fàcil de perdre's detalls si no mireu els porxos que recorren tot el centre de la ciutat fins arribar al riu Po que queda a un lateral deixant zones ajardinades junt al palau de justícia, d'estil neoclàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada