Anys de fal·lera

Quan només comptava vuit anys els meus pares es van convertir en uns dels fundadors de la Colla de Gegants i Cabuts de Benicarló. Així doncs des d'aquell moment jo vaig entrar en contacte amb un món carregat de faixes, dolçaines, gralles, nanos, gegants, capgrossos, tabals, pubilles, gegantons i altres figures similars. Molts caps de setmana es celbraven trobades a diferents punts de la geografia catalana que nosaltres visitavem a canvi d'un intercanvi per les nostres festes. Aquells càntics i sons de gralla, els dinars i les nits als poliesportius van ser part de la meua infantesa i primera joventut fins que als 22 anys ho vaig haver de deixar per segona vegada i de manera quasi definitiva. Vaig estar a l'Alforja, a Reus, Riudoms, Cambrils,Salou, Alcanar, Amposta, L'Ametlla de Mar, El Perelló, Bràfim, Valls, Montblanch, Sant Carles de la Ràpita,Santa Coloma de Queralt, Ulldecona, La Sénia, Tortosa, Roquetes, Xerta,Sant Joan Despí, El Prat de Llobregat, L'Aleixar i tants d'altres pobles i ciutats de Catalunya. A cada lloc apreniem alguna cosa de la seua història i tradicions i això va potenciar en mi encara més un cert catalanisme que tenia el seu centre sentimental a les comarques de Tarragona. Les jotes en català tan típiques de les Terres de l'Ebre i El Maestrat eren la seua banda sonora junt amb les cançons de Els Pets. Per fortuna o desgràcia als 14 anys vaig haver d'abandonar la Colla per la complicada situació a casa. No obstant aquell carinyo als gegants van fer que poc més tard tornès i introduís alguns amics dins la Colla. Lamentablement la feina em va fer abandonar el món geganter fa alguns anys de manera definitiva. Però a part dels records queden les seues influències culturals. Dec ser l'únic valencià de la meua generació que va crèixer envoltat de gralles, tenores, sardanes, jotes catalanes i valencianes, gegants i capgrossos, crits de "fal·lera gegantera", faixes, cercaviles, trobades, esmorzars de monjetes amb botifarra,sacs de gemecs...Sabent que l'Ametlla de Mar és "La Cala"i que té piscifactories, que al Prat de Llobregat destaquen els seus pollastres de pota blava, que a Capellades hi ha una bassa i un Museu del Paper, que al Baix Camp cada cop queden menys avellaners, que Siurana és cuna d'un oli de primera o que a Bràfim hi han bons vins. A Reus són ganxets i es discuteixen la naixença de Gaudí amb Riudoms. La música popular catalana i valenciana es barrejava quotidianament al carrer on l'Amparito Roca i Paquito el Xocolatero sonaven amb toc de gralla i dolçaina. Així vaig crèixer jo.