Orígens

Diuen que el cognom París, al igual que el cognom Avinyó prové dels ajudants francesos que van vindre amb el Papa Luna a Peníscola. Mai ho he contrastat.
El fet és que tant per part paterna com per part materna les dues famílies eren d'origen mariner- a excepció de la banda de l'àvia materna.
El pare de la meva mare ja no va viure de la mar, però sí els seus avantpassats. I per part paterna el meu pare va morir sent mariner.
El avi de la meua mare havia sigut calafat, però la seua mort durant la Guerra del 36 va fer que els seus fills abandonessin Peníscola i la mar.
Com ja he dit, el meu pare, sr. París; era mariner quan va morir. L'últim d'una família marinera a excepció d'un germà i un nebot.
A casa això garantia un suquet de peix diari que no era tal. Cada dia venia mòllera, peludes, galeres, petxines, peix de torrar, polps ,seitó ,llobarros, orades...Des de petit sabia reconèixer el peix blau del blanc i coneixia la major part de les espècies capturades a la zona. Més tard i poc a poc em vaig anar familiaritzant amb expressions com xorrar, bou, porta, cadenes, arrastre, barques de la llum,cantar el peix... i tantes altres.
Per altra banda, com ja he dit la banda materna estava ja bastant més deslligada de la mar. L'àvia s'havia criat a Barcelona i va tornar al Maestrat acabada la ditxosa guerra. El seu pare i la seua mare, encara que originaris del nord de Castelló ja havien viscut i nascut a la capital catalana.
El meu avi matern havia perdut el pare de nen. Pel que sé el meu besavi era republicà i treballava com a calafat a Peníscola però un grup d'anarquistes el van matar tot just començar la Guerra del 36 deixant la seua vídua amb tres nens. Mai més van viure de la mar.
Jo passaria molt de temps amb aquests avis i el meu contacte amb el duríssim món mariner es difondria. Ningú de la família viuria directament de la mar després del meu pare.
No obstant, jo vivia a una zona eminentment rural que vivia de la mar i el camp i amb una indústria ja malmesa abans de la crisi actual. Vaig viure  la infància en un entorn católic, rural i on la dreta més rància seguia mantenint el poder.
A casa hi havia paraules tabú com independència, República o Azaña  però mai em van forçar en cap ideologia. De fet l'àvia era catalana i seguia contant-me cada dia coses de la Barcelona dels anys 20 i 30 en un país ple d'anticatalanisme.
Seguia en contacte relatiu amb el camp perquè els pares vivien a una casa de camp als afores del poble i així caçava sargantanes, paravem cepets i l'enfilat, buscavem caragols i corriem amb la bicicleta o ens amagavem a la cabanya -una cabanya feta per amagar-se quan es caçava pardals amb l'enfilat.
Res d'això queda ara més que els records i la coneixença que a excepció de la banda de l'àvia materna; vinc d'uns origens mariners. De dues families que s'haviem mogut des de Palamós fins a Dénia i els pobles pesquers de Castelló fins establir-se més o menys a Vinaròs, Peníscola i finalment a Benicarló, lloc on no vaig nàixer però on he viscut de manera intermitents des dels pocs messos de vida.