Tot i que diuen que vaig nàixer a Tortosa, la meua infantes la vaig passar al Maestrat. Es tracta d'una comarca emminentment rural i, encara que vivia a un dels pobles grans -rondant en aquells moments els 20.000habitants, la major part d'ells vivien del camp o de la mar.
Com ja he dit a casa haviem sigut sempre gent de la mar, però manteniem alguna petita finca molt prop del centre urbà. Allí essent jo quasi un nadó els pares van arreglar una antiga caseta que és on encara ara viu la meua mare.
Al costat de la caseta hi havia terrenys on hi havia sembrat alguns solcs de verdures i hortalisses per a consum propi: faves, carxofes, cardets, tomates de penjar, patates i garrofons segons l'època eren alguns dels cultius més habituals.
Els veins de darrere eren pagesos sense fills i ja majors. Al costat hi havia una petita barraca valenciana que servia de casa d'aperos per uns llauradors que portaven un trocet que també era d'una dona vella sense fills.
Aquell home tenia un fill de la meua edat i el camí i les finques del voltant es van convertir de seguida en el nostre terreny de joc. Beviem aigua dels reguers, caçavem sargantanes, feiem guerres amb formigues de diferents formiguers...i més majors paravem cepets i caçavem amb l'enfilat. Separavem els que es podien menjar dels gafarrons, verderols i altres.
No obstant els dies més importants eren els diumenges en que ens deixaven anar sols a missa i quan sortiem anavem a buscar "la paga"a casa l'avi. Amb els diners a la mà anavem a comprar cromos, xuxes o a una de les dues sales de recreatius que hi havia al poble. Cada any dos dies acompanyavem el crist de la mar en la seua pujada i baixada d'una esglèsia a l'altra mentre els mariners i les dones majors anaven pel mig del carrer resant el rosari descalços amb un ciri a la mà.Al dia següent els cotxes xirriaven quan passaven pel carrer davant de l'escola. En arribar a l'esglèsia es cantava l'himne al Sant Crist de la Mar que òbviament era escrit en castellà. Com a quasi tots els pobles del país les festes i totes les tradicions anaven lligades a la religió catòlica i jo m'estava criant en un entorn molt lligat a aquesta, però també al medi ambient i a l'entorn natural. El ruralisme va poder més que la Santa Mare Esglèsia i la vaig abandonar poc a poc a pesar de la meua mare i, sobretot dels meus avis, amb qui m'estava criant. Mentre que alguns dels meus companys d'escola no sabien res de la mar ni del camp jo distingia els verderols, les merles, els paputs, els bileros, les tórtoles i alguns altres. Sabia que les mores estaven bones a l'estiu, que les faves es collien al març, que els ametllers començaven a florir al gener i coneixia algunes plantes silvestres com el romer, el timonet, l'herbasana, les herbes punxentes, els arbosos o els "llicsons" que agafavem per als canaris i periquitos que criavem. Anavem a collir espàrrecs i a buscar caragols i separavem els avellanencs que volia l'avi del meu amic. No obstant tot això el camp i la religió van desaparèixer de la meua vida quotidiana tot i que van deixar uns coneixements i un vocabulari important el el meu ideari personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada