Suposo que tindria dotze anys-potser onze, potser tretze- quan vaig reaitzar el primer viatge que canviaria realment la meua visió del món. La casa del Mar organitzava una escapada en autobus a Bilbao per visitar una fira sectorial. Els meus pares van anar i jo no vaig perdre l'ocasió.
La nit anterior ja no vaig dormir dels nervis. Per mi representava la primera escapada conscient fora de les nostres terres i fer nit lluny de casa.
La primera imatge que tinc de la ciutat és l'estadi de San Mamés, tot i que he de dir que no em va impactar massa. Vam anar de seguida a esmorzar i em va sorprendre ja que els entrepans no els feien amb pa amb "tomata" ni amb maonesa, va ser la segona decepció per dir-ho així.
No obstant després de la obligada visita a la fira vam anar a veure la ciutat i el seu entorn.El paisatge era molt més verd i humit del que mai havia vist a l'àrea de la Mediterrània. Aquest fet junt amb el rastre de la metalurgia feia que moltes parets foren fosques i foren poblades de liquens.
La ria em va semblar enorme amb els seus vaixells pesquers i els jardins molt nets.
Un dels records que tinc més presents va ser el entrar depressa unes galeries comercials quan vam veure una manifestació a favor dels pressos etarres. No vaig entendre perquè haviem "d'amagar-nos" perquè el que jo havia vist no em causava por alguna; però era una època complicada per aquelles terres i els adults van decidir evitar-ho.
Poc més recordo d'aquella primera escapada. El dinar a Santurtzi amb una deliciosa sopa de tomàquet amb bacallà, i que vaig sopar uns talls de lluç que em van semblar la cosa més bona que havia menjat fins al moment. Vam passar per un poble que es diu Lutxana que em va cridar molt l'atenció perquè el carrer on vivien els meus avis es deia Conde de Luchana i jo no savia que exisistís el poble ni que el compte fos Espartero, que tanta importància va tindre en l'història de les comarques castellonenques.
Per acabar sé que em vaig portar d'allí un espirógraf, un llibre sobre races de cans que era la meua passió en aquella època -i que encara conservo, i un munt d'informació amb pósters, pins, tríptics, calendaris i llibrets sobre el peix blau.
Recordo la parada que vam fer a Tudela de Navarra i on vam comprar dolços i prendre un batut de xocolata abans de proseguir el viatge.
Res més sé d'aquell primer viatge, però entenc que va canviar tímidament aquella visió tan localista que tenia del món. En aquest viatge encara no vaig conèixer gent diferent a la que havia tracta fins aleshores, però la ment es començava a obrir com ja he dit i en els dos o tres propers viatges la meua visió mundana canviaraia radicalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada