Quan feiem 7é curs de primària a l'escola ens vam començar a cartejar amb nens britànics i un any més tard es produïa un intercanvi cultural amb aquells nens i nenes que tenien un parell d'anys més que nosaltres.
Jo no havia sortit mai del país, però com que tenia un nivell acceptable d'anglès i l'avi m'ho permetia tot em vaig apuntar i vaig anar a passar un parell de setmanes a casa d'una adolescent anglesa.
Recordo haver aterrat a Manchester i sobrevolat Old Trafford però els primers moments es difuminen a la meua memòria. El que sí sé és que em vaig sentir cómode en aquell nou entorn. Tant que vaig arribar en divendres i fins diumenge no vaig trucar a casa i perquè els pares s'havien posat en contacte amb el mestre. Cal recordar que el 1997 ningú tenia mòbils.
Només arribar i fer les presentacions pertinents vam sortir amb els amics i amigues de la meua companya. Va ser el meu primer contacte amb els lavis i els pits femenins des de la infantesa; però tot i la meua educació conservadora allò no em va semblar escandalós en absolut.
Al dia següent em van dur des de Saint Helens a l'àrea de Liverpool, que és on estavem d'intercanvi, a Snowdon, Beddgelert i Caernarfon- al nord del País de Gales- solament amb la familia Shaw.
Els primers contactes sexuals -òbviament no complets- i amb l'esglèsia anglicana van suposar petits canvis en la meua visió del món.
El paisatge de cases edificades en série, totes iguals, a aquella zona industrial en crisi social profunda de Merseyside i la tranquila campinya galesa on només hi havia unes poques cases, ovelles i antigues mines de carbó em van acabar de descentrar.
Al contrari d'altres companys que es queixaven de la qualitat i la quantitat del menjar jo no em vaig poder queixar massa. A més dels desdejunis amb salsitxes, suc de taronja, llet amb cereals, tostades i alguna coseta més; em donaven un entrepà i les racions del menjar eren importants. Recordo especialment el dia que van fer spaghetti amb salsa de carn i el "fish & chips" del dia que vam anar a pescar truites al riu. Truites que posteriorment ens cruspiriem.
Ens van dur d'excursions també els mestres a diversos llocs dels que recordo especialment la ciutat de Chester. El riu Dee que creua la ciutat, les muralles romanes (Tan al nord van arribar els romans?) i un grandíssim rellotge.
En conclussió aquell viatge per terres britàniques en el que vaig ferir els sentiments d'una noia per primer cop, en que vaig començar a descobrir els plaers de la carn i en que vaig veure una societat industrial i descreguda en decadència em va sorprendre en un moment en què em començava a fer plantejaments morals. Sense saber-ho el catolicisme estava començant a perdre un altre creient, jo tampoc ho savia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada